EL MAPA ISOBÀRIC

Un mapa isobàric és un tipus de mapa de superfície, on es representa la pressió mitjançant el traçat de línies de igual pressió, les anomenades isòbares. Per elaborar-los, es necessiten dades de la pressió mesurada simultàniament als distints observatoris meteorològics. Però com què aquests observatoris estan ubicats generalment sobre la superfície terrestre, s'han de reduir les mesures al nivell de la mar.

Mapa isobàric

En aquests mapes s’observen línies tancades, que defineixen zones de baixa pressió o borrasques i zones d’alta pressió o anticiclons. A una borrasca, a l’hemisferi nord, el vent gira en sentit antihorari, dirigint-se des de l’exterior de la borrasca fins a l’interior, i de baix cap a dalt. A un anticicló passa exactament el contrari, el vent gira en sentit horari, va de dins cap a fora i de dalt cap abaix. Aquesta subsidència típica dels anticiclons els confereix gran estabilitat atmosfèrica, i moltes vegades van associats a fenòmens d’inversió tèrmica. A més dels anticiclons i les borrasques, també es poden observar estructures com dorsals anticiclòniques i vaguades, que vindrien a correspondre’s, en un mapa topogràfic, a una lloma i a una vall respectivament.

Aqui podeu veure el mapa isobaric actual de Catalunya