milions d'anys ja devia de mirar al cel intentant esbrinar que li deparava el futur. Tot el que pogués passar afectava de forma decisiva la vida dels primers homes: l'alimentació, els habitatges, la supervivència... És a l'Antic Egipte on trobem ja una notable preocupació pel temps. La civilització egípcia es desenvolupava als marges del riu Nil. Cada cert període de temps, quan arribava l'època de les pluges, el Nil experimentava una forta pujada del seu nivell, cosa que provocava grans inundacions al seu voltant. A causa d'aquest fet, un grup de savis i científics s'encarregava de predir l'arribada d'aquestes inundacions i així evitar grans desgràcies. Es fonamentaven en els seus coneixements científics i en l'experiència. Segurament podríem considerar-los com els primers meteoròlegs de la humanitat.
A
l'Antiga Grècia es va descobrir la presència de vapor d'aigua
a l'aire, tot i que l'atmosfera no va ser estudiada de forma rigorosa fins al segle XVIII, ja que l'aire, fins aleshores,
era considerat un medi immaterial.
Durant
els segles posteriors, englobats a l'edat antiga i mitjana, no es tenen grans
referències
sobre la meteorologia. De ben segur que aquesta influïa força en la vida de totes les civilitzacions, regnes, ciutats i pobles. El temps ha jugat un paper molt important en molts fets històrics, com ara les guerres, les colonitzacions de nous territoris o l'evolució de la humanitat. No és fins al segle XVII que la meteorologia adquireix un paper rellevant dintre de la ciència. Aquest segle és considerat com el "segle d'or de la meteorologia", durant el qual es van desenvolupar gran part dels invents que ens ajuden a "mesurar-la". Invents com el termòmetre, el baròmetre o l'higròmetre són d'aquesta època.
sobre la meteorologia. De ben segur que aquesta influïa força en la vida de totes les civilitzacions, regnes, ciutats i pobles. El temps ha jugat un paper molt important en molts fets històrics, com ara les guerres, les colonitzacions de nous territoris o l'evolució de la humanitat. No és fins al segle XVII que la meteorologia adquireix un paper rellevant dintre de la ciència. Aquest segle és considerat com el "segle d'or de la meteorologia", durant el qual es van desenvolupar gran part dels invents que ens ajuden a "mesurar-la". Invents com el termòmetre, el baròmetre o l'higròmetre són d'aquesta època.
A
poc a poc, la meteorologia va anar prenent més protagonisme gràcies
als nous invents, estudis i descobriments. Van començar a aparèixer els primers observatoris,
els quals van empendre la tasca d'enregistrar el comportament de l'atmosfera a través dels diversos meteors
que hi tenien lloc.
A
través dels anys, la meteorologia s'ha anat adaptant als nous progressos,
tant científics com
tecnològics i, en general, a les necessitats de l'home modern. Cada cop apareixen nous mètodes i tècniques per intentar esbrinar quin temps farà. Gràcies a l'ajut que proporcionen nous aparells com els satèl·lits meteorològics o els potents ordinadors que realitzen innumerables càlculs matemàtics, és possible saber amb força exactitud el temps que fa i farà en un futur no gaire llunyà.
tecnològics i, en general, a les necessitats de l'home modern. Cada cop apareixen nous mètodes i tècniques per intentar esbrinar quin temps farà. Gràcies a l'ajut que proporcionen nous aparells com els satèl·lits meteorològics o els potents ordinadors que realitzen innumerables càlculs matemàtics, és possible saber amb força exactitud el temps que fa i farà en un futur no gaire llunyà.
Cal
tenir en compte que la meteorologia no és una ciència exacta i
que, per tant, sempre pot haver-hi algun factor imprevist que faci variar les previsions. Tot i això, cada
cop s'intenta, gràcies a la ciència i la tecnologia, rebaixar aquest marge d'error per tenir la màxima
fiabilitat en les previsions que es fan. Sembla, però, que la meteorologia no es podrà desfer,
en aquests moments, d'aquesta incertesa, ja que aquesta està regulada per la natura, que és
molt imprevisible i difícil de dominar.
Factors com el deteriorament del medi ambient poden fer que el clima, i per tant el temps, sigui més imprevisible, irregular i difícil de predir.
Factors com el deteriorament del medi ambient poden fer que el clima, i per tant el temps, sigui més imprevisible, irregular i difícil de predir.
Tot
i aquesta previsible evolució, la meteorologia ja fa molts anys que és
al costat de l'home, des de la prehistòria fins a l'actualitat. Una de les coses més agraïdes
de la meteorologia és que es troba relativament a l'abast de tothom. Encara que de les previsions se n'encarreguen
els homes del temps, que són els que disposen dels coneixements necessaris per poder predir
el temps que farà, tots hem gaudit i podem gaudir de la meteorologia en algun moment: les esplèndides
postes de sol, l'arc de sant Martí després d'una forta tempesta, una nevada a la ciutat
o poble on vivim o un assolellat dia d'estiu.
De
cara al futur, la meteorologia continuarà avançant i gaudirà
de nous aparells i mètodes molt més sofisticats que faran d'ella una ciència més coneguda i precisa.
Tot i això, cap nou invent podrà substituir res tan simple i bonic com mirar per la finestra de bon matí
i veure quin temps fa, i a poc a poc, amb una mica d'experiència, intentar predir el temps que farà
de manera casolana.
La
meteorologia és una ciència gràcies a la qual podem gaudir
de la natura i del medi ambient que ens envolta. Per tant, si volem continuar gaudint d'aquests fenòmens
i així descobrir molts dels secrets que encara ens depara la natura, el primer que hem de fer és
respectar i cuidar tot el que ens envolta, i en general, aquest planeta tan especial que és únic
en tot l'univers.
Cronologia:
Cronologia:
3050
- 322 aC: Durant la civilització egípcia, un grup de savis s'encarregava
de predir les
inundacions del riu Nil.
1276 aC: Es realitzen els primers comunicats meteorològics xinesos.
700 aC: Hesíode dóna informació meteorològica i descriu el clima a la seva obra Treballs i dies .
500 aC: Heròdot descriu a les seves obres tempestes que feien desaparèixer exèrcits
sencers.
340 aC: Aristòtil publica l'obra Meteorologica.
1500 dC: Leonardo da Vinci concep un primer anemòmetre.
1590 dC: Galileo Galilei inventa el primer baròmetre, el termoscopi.
1600 dC: Galileo Galilei construeix el primer termòmetre.
1644 dC: Torricelli va construir el primer baròmetre de mercuri.
1657 dC: Torricelli inventa un nou aparell: l'higròmetre.
1663 dC: L'anglès Wren inventa un aparell per enregistrar l'evolució del temps.
1709 dC: L'alemany Fahrenheit defineix la primera escala termomètrica.
1742 dC: El suec Celsius crea l'escala termomètrica centesimal.
1802 dC: Lamark fa un primer assaig sobre la classificació dels núvols, però cal esperar
fins a finals del segle XIX, quan la clasificació feta per Hildebrandsson i Abercromby sigui
adoptada internacionalment.
1937 dC: Instal·lació del primer vaixell meteorològic de l'Atlàntic Nord, el Carimaré.
1960 dC: Apareixen els primers satèl·lits meteorològics, els Tiros (Television Infrared
Observation Satellite), llançats pels Estats Units.
1965 dC: A partir d'aquesta data es va aconseguir llançar satèl·lits d'òrbita polar síncrona.
1977 dC: Llançament del primer satèl·lit de la sèrie Meteosat, el Meteosat 1.
2000 dC: Posada en marxa de la segona generació dels satèl·lits de la sèrie Meteosat.
inundacions del riu Nil.
1276 aC: Es realitzen els primers comunicats meteorològics xinesos.
700 aC: Hesíode dóna informació meteorològica i descriu el clima a la seva obra Treballs i dies .
500 aC: Heròdot descriu a les seves obres tempestes que feien desaparèixer exèrcits
sencers.
340 aC: Aristòtil publica l'obra Meteorologica.
1500 dC: Leonardo da Vinci concep un primer anemòmetre.
1590 dC: Galileo Galilei inventa el primer baròmetre, el termoscopi.
1600 dC: Galileo Galilei construeix el primer termòmetre.
1644 dC: Torricelli va construir el primer baròmetre de mercuri.
1657 dC: Torricelli inventa un nou aparell: l'higròmetre.
1663 dC: L'anglès Wren inventa un aparell per enregistrar l'evolució del temps.
1709 dC: L'alemany Fahrenheit defineix la primera escala termomètrica.
1742 dC: El suec Celsius crea l'escala termomètrica centesimal.
1802 dC: Lamark fa un primer assaig sobre la classificació dels núvols, però cal esperar
fins a finals del segle XIX, quan la clasificació feta per Hildebrandsson i Abercromby sigui
adoptada internacionalment.
1937 dC: Instal·lació del primer vaixell meteorològic de l'Atlàntic Nord, el Carimaré.
1960 dC: Apareixen els primers satèl·lits meteorològics, els Tiros (Television Infrared
Observation Satellite), llançats pels Estats Units.
1965 dC: A partir d'aquesta data es va aconseguir llançar satèl·lits d'òrbita polar síncrona.
1977 dC: Llançament del primer satèl·lit de la sèrie Meteosat, el Meteosat 1.
2000 dC: Posada en marxa de la segona generació dels satèl·lits de la sèrie Meteosat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada