La precipitació es produeix quan les gotetes o els cristalls de neu dels núvols han crescut prou per caure a terra pel seu propi pes. La pluja, la neu, la calamarsa, són formes de precipitació. Com que una gota de pluja té una quantitat d'aigua que és milions de vegades més gran que la d'una goteta de núvol, les gotetes o els cristalls de neu dels núvols han de créixer molt per poder produir precipitació que arribi a terra.
Per això, no sempre que hi ha núvols hi ha precipitació, ja que aquesta necessita que els núvols tinguin els corrents d'ascens de la velocitat necessària per mantenir les gotes o la neu mentre van creixent fins a adquirir la mida requerida. La precipitació és potser, juntament amb la temperatura, l'element principal del clima d'un lloc, ja que condiciona la vegetació, el cabal dels rius, etc.
Tipus:
segons la constitució física i la mida de les partícules
que es precipiten es distingeix entre:
-
PLUJA: precipitació de partícules d'aigua líquida en forma de gotes.
-
PLUGIM: precipitació de partícules d'aigua líquida en forma de gotes molt petites i properes.
-
NEU: precipitació de cristalls de neu reunits generalment en forma de flocs o volves.
-
AIGUANEU: precipitació de neu a mig fondre, o de pluja i neu barrejades.Pedregada ? -
CALABRUIX: precipitació de grans blancs i opacs, inferiors a 5 mm de diàmetre i formats per una barreja de gel i de neu. Es trenquen quan cauen a terra.
- CALAMARSA: precipitació de grans de glaç arrodonits i mig transparents, inferiors a 5 mm de diàmetre i formats per aigua solidificada. No es trenquen quan cauen a terra. També s'anomena granís.
- PEDRA: precipitació de grans de glaç arrodonits i transparents o amb embolcalls opacs, superiors a 5 mm de diàmetre i formats per aigua solidificada.
Si la boca de l'embut del teu pluviòmetre té S (cm2) i has recollit P (cm3) d'aigua en el recipient, per esbrinar la quantitat de pluja caiguda, és a dir, els litres per metre quadrat, faràs l'operació següent:
Pluja
(l/m2) = 10 x P : S
Has de saber que la pluja
també s'expressa en mm, ja que 1 litre vessat en un recipient d'1 m2
de superfície assolirà l'altura d'1 mm.
Es
parla de xàfec per designar quan qualsevol de les precipitacions
anteriors cau de forma sobtada i intensa.
Es parla de ruixat per designar quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau en forma de xàfec de menor intensitat.
Observació:
Si mai vius una pedregada, recull una de les pedres i amb un ganivet mira de tallar-la per la meitat. A l'interior veuràs tot d'anells concèntrics com si és tractés del tronc d'un arbre. Cada anell indica un viatge de la pedra dins el núvol.
Es parla de ruixat per designar quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau en forma de xàfec de menor intensitat.
Observació:
Si mai vius una pedregada, recull una de les pedres i amb un ganivet mira de tallar-la per la meitat. A l'interior veuràs tot d'anells concèntrics com si és tractés del tronc d'un arbre. Cada anell indica un viatge de la pedra dins el núvol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada